Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale. Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània. El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres. Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S. Barber, N. Dello Joio, D. Milhaud (Carnaval à la Nouvelle Orléans, 1947; Suite, opus 300, 1950; Concertino d’automne, 1951), G. Auric (Partita, 1953-55), F. Poulenc (Sonata per a dos pianos, 1952-53), G. Tailleferre, H. Sauguet, N. Rorem, V. Thomson i V. Rieti (Concert, 1952). Estrenaren obres per a pianos preparats de John Cage i el Concert per a dos pianos de Luciano Berio (1972-73). D’altra banda descobriren i difongueren els dos concerts per a dos pianos de F. Mendelssohn. El duo es dissolgué el 1982.