Estudià violí al Conservatori de Cracòvia, on ben aviat impartí classes de violí i teoria. El 1936 anà a Varsòvia per perfeccionar-se amb K. Sikorski (composició) i W. Bierdiajiew (direcció d’orquestra). Des del 1945, i fins a la seva mort, feu classes de composició i direcció d’orquestra a Cracòvia, on tingué com a alumnes K. Penderecki i B. Schäffer. Fou president de la secció polonesa de l’ISCM. El 1952 obtingué el Premi Estatal pel ballet Wierchy ('Cims', 1942; rev. 1950-52). La seva producció mostra diverses etapes: des d’unes primeres obres lligades a l’impressionisme, força incompreses i negligides per la crítica conservadora del moment -l'Allegro capriccioso (1929), la Sinfonietta (1935) o la cantata Wyspa Gorgon ('L’illa de la Gorgona', 1939)-, fins a una sàvia síntesi d’elements de la tradició polonesa barrejats amb les noves tendències europees, com en els Estudis simfònics (1947) o la Toccata i fuga en forma de variacions (1949), peces totes dues per a piano i orquestra. El seu estil final representà una fusió molt personal de timbre, ritme i harmonia, independent de qualsevol influència, però de notable lirisme i amb eventuals tonalitats grotesques.