Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S. Rakhmaninov. Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo. Paral·lelament estudià música clàssica (piano i composició) a Buenos Aires amb Alberto Ginastera. L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I. Stravinsky. Compongué música popular entroncada amb música simfònica. Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament. Les seves obres foren interpretades pels conjunts que liderà: Octeto de Buenos Aires i l’Orquestra de Cuerdas, tot i que provocà certa polèmica en interpretar una música considerada innovadora per la societat. Per a molts aficionats les seves obres desvirtuaven tant el context de la música clàssica com el del tango. A causa de la poca acceptació de les seves composicions, tornà a Nova York. La seva producció és molt extensa en operetes, entre les quals María de Buenos Aires, l’oratori El Pueblo Joven, l’obra Hombre de la Esquina Rosada, per a narrador, veu i dotze instruments (1960) i Cuatro estaciones porteñas, escrites per a diferents formacions.