Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí. Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya. De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera. Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel (Alemanya). El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa. Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de Ginebra, on comptà amb l’admiració d’Ernest Ansermet. Realitzà diverses gravacions fonogràfiques, especialment de sarsuela, i s’especialitzà en l’obra simfònica de Manuel de Falla. Realitzà igualment algunes composicions. Morí prematurament a causa d’un accident.