Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L. Rossi i M.A. Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal G.R. Mazzarino i de la reina Anna. A París interpretà les òperes Orfeo (1647), de Rossi, i Serse (1660), de F. Cavalli. Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector. Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668. Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la diplomàcia. Les seves composicions inclouen diverses àries per a solista i un duet. La cantata Io voglio esser infelice (1670) assolí una extraordinària popularitat.