Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps. D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intel·lectuals de l’època. Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H. Klosé. Més tard fou deixebla de C. Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampul·lós. S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre (1875), Astarté i Lancelot du Lac. De totes les seves obres escèniques només aconseguí de veure representada La montagne noire, el 1895, que no tingué gaire èxit. També compongué poemes simfònics. Les obres d’Augusta Holmès eren d’inspiració i factura vigorosa, reflex del seu caràcter fort. Tot i que admirà l’obra de R. Wagner, sabé allunyar-se dels models d’aquest compositor alemany. De la seva producció tan sols tingueren una notable difusió les cançons, interpretades sovint als salons parisencs. Diversos personatges importants dins el panorama cultural francès, com S. Mallarmé, V. d’Indy o C. Franck, l’admiraren i se sentiren atrets per ella. C. Saint-Saëns se n’enamorà i li feu una proposta de matrimoni, que Augusta rebutjà. Convisqué durant un temps amb el poeta i llibretista Catulle Mendès. El director E. Colonne n’interpretà el 1888 La vision de Sainte Thérèse, per a veu i orquestra, i també una fantasia simfònica, Irlande. La simfonia Lutèce, una altra de les seves obres més ambicioses, fou representada durant l’Exposició Universal de París del 1889 i tingué una bona acollida entre el públic.