Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg (1781), càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St. James (Londres), tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa. Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que il·lustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres: An Essay on Musical Harmony (1796), An Essay on Practical Musical Composition (1799), A Practical Guide to Thorough-Bass (1801), A New Theory of Musical Harmony (1806) i A Second Practical Guide to Thorough-Bass (1807).