De petit fou contralt solista en cors d’església i molt aviat inicià la seva formació com a cantant. Debutà el 1911 com a Lionel (Martha), a Vicenza, i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Teatro San Carlo de Nàpols. El 1916 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1918 ho feu al Teatro Colón de Buenos Aires. Fou el tenor favorit d’A. Toscanini, que el 1922 el dirigí a la Scala en unes memorables funcions de Mefistofele. Pertile actuà regularment en aquest teatre fins el 1937, en els grans papers d’un repertori que inclogué òperes de G. Puccini, U. Giordano, G. Verdi, R. Leoncavallo i P. Mascagni, a més d’autors contemporanis com A. Boito, de qui el 1924 estrenà Nerone, l’òpera amb la qual es retirà el 1946, a Milà, per dedicar-se a la docència. També actuà a Londres i Nova York i enregistrà diversos discos.