Estudià amb F. Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E. Toch. De retorn a Cuba (1948), continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A. Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba (1953-59). L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions. Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica. El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit. Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha rebut diversos guardons, entre els quals el prestigiós Friedman Award del Kennedy Center for the Performing Arts (dues vegades), La Palma Espinada per l’Instituto Cubano Americano de la Cultura (1997) i el premi Facts About Cuban Exiles (FACE) l’any 2000. De la Vega fou un autor de música dodecatònica, gènere en el qual s’inicià amb títols com Cuarteto de Cuerdas (1957), dedicat a A. Berg. El seu corpus és format per obres simfòniques, música de cambra, peces per a piano i música vocal. Són rellevants el ballet Débora y Traulio (1951), obres per a orquestra com Obertura a una Farsa Seria (1950), la Sinfonía en 4 Partes (1961) i diverses composicions amb cinta magnètica, com Coordinates (1963) o Inflorescence (1976).