badinerie
*

Música

Mot francès (de badin: bromista, juganer) que al segle XVIII designà una de les danses opcionals de la suite.

Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça. L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de J.S. Bach.