En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic. És format per dos tubs paral·lels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen (des del punt de vista acústic) un de sol d’uns 95 cm de llargària. Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàl·lic en forma de S on se subjecta la llengüeta. Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’instrument ideal per a substituir les bombardes greus, incòmodes i difícils de tocar. El seu so era potent i alhora dúctil i flexible, útil tant per a tocar a l’aire lliure amb altres instruments com per a acompanyar la veu humana. A la segona meitat del segle XVI, esdevingué un instrument essencial de les capelles de música, i durant tres segles va exercir un paper preponderant en la música religiosa ibèrica. La família del baixó inclou instruments de diverses mides: els més petits, anomenats a Espanya bajoncillos, es fabricaren en les tessitures de soprano, contralt i tenor. El baix de la família és el precursor directe de l’actual fagot. Al segle XVII s’emprà en la música de cambra, tant per a executar la línia del baix com per a fer d’instrument solista. Un dels intèrprets de baixó, i alhora compositor, més importants fou l’espanyol Bartolomé de Selma y Salaverde.
m
Música