Molt popular a Anglaterra i a les seves colònies durant el segle XVIII, deu molt a l'opéra comique francesa i a l'opera buffa italiana. La música, completament eclèctica, barrejava fragments originals amb tota mena d’adaptacions, sigui de melodies populars, de danses més o menys de moda, o d’àries d’òpera molt conegudes. El responsable de la música, sovint anònim, s’acostava més a un adaptador o un compilador que a un compositor pròpiament dit. Els textos eren satírics i feien befa dels poders establerts o de certes modes. La primera ballad opera -i la més famosa- és The Beggar’s opera ('L’òpera del captaire', 1728), de J. Gay i J.C. Pepusch, que fou seguida de moltes altres en la mateixa línia, creades per autors com H. Fielding, A. Ramsay, C. Cibber, C. Johnson i H. Carey. Al començament del segle XIX la seva popularitat minvà ràpidament. Amb el temps fou substituïda per l'opéra comique.
f
Música