Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera. J.B. Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa. Amb A. Cambra i J.P. Rameau aparegué l'opéra ballet, en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa. Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada. Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G. Verdi i R. Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a París. Al darrer terç del segle XIX la seva presència esdevingué esporàdica dins del gènere.
m
Música