Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat. Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona. La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic. Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor. Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva mort, cremés les composicions. De tot aquest corpus compositiu només resten algunes referències, com ara la de dues misses de glòria, un rèquiem, un Stabat mater i nombrosos motets, lamentacions i salms.