Exemple 2 - J.S. Bach: Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal. La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra. La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama.
Exemple 3 - W.A. Mozart: Don Giovanni, 10 ària
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La doble barra de repetició està formada per dues línies, una de més gruixuda que l’altra, acompanyades de dos puntets posats en el segon i el tercer espai del pentagrama, i delimita el fragment que cal repetir. La doble barra final, constituïda per dues línies, la segona més gruixuda que la primera (ex. 1), indica que la composició ha acabat.
Exemple 4a - J. Brahms: Sextet núm. 1 en si bemoll M, op. 18, !V rondó
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Les barres horitzontals, o lleugerament inclinades, que uneixen figures com les corxeres, semicorxeres i altres de més breus, tenen diverses utilitzacions. En principi aquest barrat de figures té un sentit mètric: cada grup barrat correspon a una unitat mètrica determinada -generalment temps o part de temps-, essent habitualment la primera nota del grup la que té l’accent mètric principal (ex. 2).
En partitures per a veu i amb text, el barrat de figures o la seva absència prescriu com s’han de cantar les síl·labes del text: diverses notes per a una síl·laba en els grups barrats i una nota per a cada síl·laba quan les figures no estan barrades (ex. 3).
Exemple 4b - J. Brahms: Sinfonia núm. 3 en fa M, op. 90, III poco allegretto. Exemple 4c - J. Brahms: Sextet núm. 1 en si bemoll M, op.18, I allegro ma non troppo
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Alguns compositors també fan servir el barrat de figures per a unir o separar visualment unitats formals -motius, frases, etc.- tot suggerint una determinada articulació (ex. 4a i 4b), o per a proposar una accentuació que en contradiu la indicada pel compàs (ex. 4c).