Resta fixada, en direcció longitudinal i paral·lelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos. La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts. Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont. Les seves dimensions han anat variant al llarg de les diferents èpoques.
f
Música
Barra harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear