Advocat de professió, els seus articles en la premsa d’Hamburg, molt crítics amb alguns prohoms locals, ocasionaren la crema pública dels seus escrits, la seva proscripció de la ciutat el 1707 i, fins i tot, que el 1708 el poble impedís l’estrena de l’òpera L’ammore ammalato, amb llibret seu. Rehabilitat el 1709, durant la guerra suecodanesa fou empresonat (1717) per la seva posició prosueca. Bellerophon oder Das in die preussische Krone verwandelte wagengestirn ('Bellerophon o el carro celest transformat en la corona de Prússia', 1708), Desiderius König der Langobarden ('Desideri, rei dels longobards', 1709) i Rinaldo (1715) són llibrets seus innovadors que anuncien l’arribada del Romanticisme per l’èmfasi que posen en les passions i el caràcter humà. Pel que fa a la seva visió del gènere dramàtic, en feu una teorització a partir d’hipòtesis psicofisiològiques de fonament dubtós (Gedanken von der Oper, ’Pensaments sobre l’òpera').