L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere, d’abans del 1390, i Imperial sedendo, escrit el 1401. És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals al·ludeix als Visconti. De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi (Florència, Biblioteca Laurenziana), vint-i-cinc en el Codex Reina (París, Biblioteca Nacional) i dotze en el Codex Lucca (Archivio di Stato/Perusa, Biblioteca Comunal). Es tracta de vint-i-set balades i onze madrigals a dues o tres veus on es fa patent la influència de Jacopo da Bologna. Són característics del seu estil els extensos melismes, que corresponen al principi i al final de cada vers, i la manca d’elaboració contrapuntística. En contra del que és habitual, les seves balades a dues veus tenen text en ambdues parts. Prodenzani en el Liber saporecti i Giovanni da Prato en el Paradiso degli Alberti esmenten algunes de les seves composicions.