Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J. Casas i F. Pedrell. El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid. Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys (1915) fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical. Ocupà càrrecs de gestió musical des de la Societat Nacional de Música, del Comitè Tècnic de la qual formà part. En 1938-39 dirigí l’Orquestra Nacional de Concerts de Barcelona i del 1940 al 1947 estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional d’Espanya, de la qual fou el primer director. Ocasionalment dirigí l’Orquestra Simfònica de València. El 1949 fou nomenat comissari general de Música, com a substitut de J. Turina, càrrec que ocupà fins el 1956.