Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana. Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera (1674), a València; dels dominicans (1781) i de Sant Fèlix (1702), a Girona; de la Pietat (1682) i de Santa Clara (1702), a Vic; de Torroella de Montgrí (1682); de Sitges (1697); de Santa Elisabet, a Barcelona (1688); de Montserrat (entre el 1670 i el 1707); de Sant Francesc, a Palma (1702); de Vall-de-roures (1702); de Santa Maria d’Igualada (1702); de Sant Joan de les Abadesses (1702), i de Sant Quintí de Mediona (1704), entre d’altres. Francesc Baldelló li atribueix un manuscrit d’orgueneria, l’únic en català, fruit de la pròpia experiència i gens deutor de tractadistes forans.