S’anomena també diapasó. Habitualment es construeix de banús o d’altres fustes dures, com la de palissandre, i en els instruments antics -tiorbes, bandúrries, guitarres- pot ser profusament decorat amb incrustacions de vori, os o carei. A la part més allunyada de la caixa de ressonància, s’hi col·loca la celleta, que eleva les cordes i les manté espaiades. També suporta els trasts en cas que n’hi hagi: fixos, embotits en unes canaletes buidades en sentit transversal, o mòbils, normalment de tripa. La superfície on els dits premen les cordes pot ser plana (guitarra, llaüt) o corbada (família del violí). En aquest darrer cas, el tram lliure que s’estén per damunt de la taula harmònica pren forma de mitjacanya.
m
Música
Batedor de violí
© Fototeca.cat/ Idear