Beniamino Gigli

(Recanati, Marques, 1890 — Roma, 1957)

Tenor italià.

El seu pare fou sabater i campaner. Fins a set anys cantà al cor de la catedral de Sant Fabià del seu poble, i posteriorment es traslladà a Roma, on fou deixeble d’E. Rosati a l’Acadèmia de Santa Cecília. El 1914 guanyà el primer premi d’un concurs de cant a Parma, i el mateix any debutà a Rovigo amb La Gioconda, d’A. Ponchielli. La temporada 1914-15 fou contractat per T. Serafin per a cantar a Gènova, on obtingué grans èxits. Posteriorment actuà a Nàpols, Palerm, Bolonya i Barcelona, on debutà al Liceu amb Mefistofele i La Gioconda la temporada 1916-17. El 1918 cantà Mefistofele a la Scala sota la direcció d’A. Toscanini. Un any després començà un periple pel continent americà, durant el qual actuà al Teatro Colón de Buenos Aires (1919) i al Metropolitan de Nova York (1920), escenari on cantà ininterrompudament fins el 1932 -unes 374 funcions- i on reaparegué la temporada 1938-39. Malgrat els seus escassos dots teatrals, fou lloat pel públic i la crítica per la seva línia cantora. Intervingué en algunes produccions cinematogràfiques italianes, com Non ti scordar di me (1935) o Follie per l’opera (1948). Es retirà el 1953, en plena popularitat.