Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss. Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb. El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996. A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper. Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics. El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià. Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm (1972-81) i Niça (1983-88), amb l’Òpera de la qual presentà el 1988 una reeixida Tetralogia wagneriana al Teatre dels Champs Elysées de París. Un any més tard dirigí a Palerm L’amore dei tre re, de Montemezzi, i el 1995 es presentà a Estocolm dirigint una versió de Parsifal que obtingué un gran èxit.