Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512. A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici. Escriví una col·lecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard. Una de les seves produccions més interessants és la col·lecció de madrigals Musica... sopra le canzone del Petrarcha (Venècia, 1520), la primera edició de música profana dedicada a un sol compositor i la primera també que aparegué en parts soltes per a cada veu. Fou una de les figures més sobresortints dels primers moments de la història del madrigal. Els seus amplis interessos culturals el portaren a relacionar-se amb altres artistes i intel·lectuals, com ara Miquel Àngel.