Vida
Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer. El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona. El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere. El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí. Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona. El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Es conserven vuit obres entre salms, responsoris, rosaris, una simfonia i un minuet, que es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu de la catedral de Girona i l’Arxiu de la seu de Manresa. Cal destacar la simfonia en mi♭ M (1798), l’estètica de la qual vira vers les influències germàniques, com ara J. Haydn. S’hi palesen, a més, trets de l’estil galant i, en menor proporció, de l'empfindsamkeit i del Sturm und Drang.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Bertran, Bernat; Bonastre i Bertran, Francesc: Simfonia en Mi bemoll, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1991