Vida
Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia. En Intervall und Zeit (1974), Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps... com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa". Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata (3r acte) de l’òpera Die Soldaten ('Els soldats', 1958-60). Les seves primeres obres, com Kleine Suite, per a violí i orquestra (1942), o el Concert per a orquestra (1946), foren molt ben rebudes. Zimmermann adoptà el dodecatonisme i l’utilitzà d’una manera molt personal, com es pot apreciar en el Concert per a trompeta i orquestra (1954), però la seva primera obra totalment serial fou Perspectiven (1955-56). En Die Soldaten, la seva única òpera -reconeguda com una de les més importants d’ençà de les d’Alban Berg-, és notable l’ús que feu de la superposició de diferents estils musicals, així com d’escenes simultànies a diferents nivells sobre l’escenari. També cal destacar ló de danses populars alemanyes: Rheinische Kirmstänze, per a tretze instruments de vent ('Danses festives renanes', 1950-62) o bé de danses dels segles XVI i XVII: Giostra Genovese (1962), així com un gran nombre de partitures de música incidental i per a la ràdio.
Obra
Música escènica
Die Soldaten ('Els soldats', 1958-60, rev. 1963-64); 12 obres per a muntatges teatrals
Música instrumental
22 obres orquestrals (entre les quals: Kleine Suite, ’Petita suite', 1942; Sinfonia prosodica, 1945; Concert per a orquestra, 1946; Alagoana, caprichos brasileiros, 1940-51; Concert per a violí i orquestra, 1950; Rheinische Kirmstänze, 13 instr. de vent, ’Danses festives renanes', 1950-62; Concert per a trompeta i orquestra, 1954; Impromptu, 1958; Giostra Genovese, orq., 1962; Photoptosis, preludi, 1968); 4 obres per a pno. (entre les quals: Extemporale, 1938-46; Enchiridion, 1949-52); Perspectiven, 2 pno., 1955-56; 8 obres de cambra (entre les quals: Sonata, vl., pno., 1950; Intercommunicazione, vlc., pno., 1967)
Música vocal
10 obres vocals, entre les quals: Fünf Lieder, MS.,/Bar., pno. ('Cinc cançons', 1942-46); Drei Geistliche Lieder, MS./Bar., pno. ('Tres cançons espirituals', 1946); Tantum ergo, cor, 4 v. (1947); Omnia tempus habent, cantata, S., 17 instr. (1957-58); Requiem für einen jungen Dichter, narrador, S., Bar., 3 cors, orq., banda jazz, org., cinta magnètica ('Rèquiem per a un jove poeta mort', 1967-69)