Es formà com a nen cantor a la catedral d’Augsburg. El 1574 ocupà el càrrec de mestre de capella. La seva formació es completà, ja d’adult, amb els ensenyaments de Johannes de Cleve, amb qui treballà durant la dècada del 1570. Mantingué contactes amb Adam Gumpelzhaimer, Hans Leo Hassler i Roland de Lassus. La seva obra més extensa i important conservada és el Liber primus sacrarum symphoniarum (Munic, 1607), de fet, una col·lecció de trenta-quatre motets en llatí, la major part a quatre, cinc i vuit veus, i altres que utilitzen la tècnica del cori spezzati. També participà en el volum col·lectiu Rosetum Marianum (Dillingen, 1604).