Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper ('L’òpera de tres rals', 1928), obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill. Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom (P. Hindemith, H. Eisler, P. Dessau i G. von Einem), és amb Weill que la col·laboració fou més reeixida. Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ('Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929), Happy End (1929) i Der Jasager ('L’escolà d’amén', 1930), la cantata Der Lindberghflug ('El vol de Lindbergh', 1929) i l’espectacle Die sieben Todsünden ('Els set pecats capitals', 1933). La simbiosi entre el compositor i el dramaturg prové del fet que Brecht considerava la música en un pla d’igualtat amb el text i no com un element accessori o decoratiu. Weill, per la seva banda, prengué les audàcies escèniques de Brecht com a base per a dur a la pràctica les seves idees musicals innovadores i poc convencionals.