Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions. Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio (Waltz for Debby, 1961), encara que també enregistrà peces per a piano sol (Conversations with myself, 1963) i a duo amb contrabaix (Intuition, 1974). Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975. Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història d’aquest gènere musical. Del seu toc refinat i el seu inigualat legato, característiques que l’apropaven als pianistes romàntics, se’n desprenia una gran força rítmica. Posseïa una extraordinària imaginació melòdica, i una rica i innovadora paleta harmònica. Desenvolupà molt la interacció entre els instruments del trio piano-contrabaix-bateria, especialment l’exercici contrapuntístic amb els contrabaixistes, el més important dels quals fou Scott LaFaro (1936-1961).