bis

m

Música

Exclamació amb la qual el públic d’un concert, als països llatins, demana la repetició d’una peça acabada de sentir -especialment a l’òpera- o la interpretació d’una de nova, no prevista en el programa.

Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions. Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent: encore. En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge.