bitematisme

m

Música

Presència, dins d’un mateix moviment, de dues entitats temàtiques diferenciades.

Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata, que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant.