Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra. Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes. En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A. Copland impartia a Massachusetts. Allí conegué compositors com L. Bernstein i P. Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives. Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència en diversos centres, entre els quals el Conservatori Nacional de Música. Rebé nombrosos premis, com ara el Premi Interamericà de la Cultura Gabriela Mistral. A partir del 1962, però, abandonà gran part de les seves tasques públiques per dedicar-se a la composició. Malgrat que conegué a fons els nous llenguatges musicals, com ara el dodecatonisme o la música aleatòria, mai no deixà de banda el nacionalisme musical i la seva obra és plena d’al·lusions al folklore mexicà, especialment al del seu poble natal.