En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta. El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per una embocadura metàl·lica que generalment pot separar-se del cos de l’instrument. Té un tub acústic encorbat de metall -llautó, alpaca o ambdós combinats- i de perforació cònica, d’uns 2,75 m de llargària, acabat en un pavelló de diàmetre regular d’uns 20 cm, que sol estar orientat cap amunt. La llargària del tub pot ésser variada mitjançant un sistema de vàlvules de cilindres o pistons -normalment tres i de vegades quatre-. Incorporen bombins que modifiquen la llargària del tub i sordines que n’afecten la dinàmica i el timbre. Mentre que alguns el consideren el tenor de la família de les tubes, d’altres, en canvi, el classifiquen com a membre de la família dels saxhorns. És un instrument transpositor afinat en si♭ o en do, i té una extensió de tres octaves a partir del si♭-1. La seva tècnica es basa en la selecció de fonamentals amb les claus combinada amb la producció d’harmònics i multifònics per mitjà de diferents pressions del llavi. Aparegué per primer cop a Alemanya pels volts de l’any 1830. És un instrument molt utilitzat en les bandes des de mitjan segle XIX. Si bé està al servei del registre més greu encomanat a les trompes, com les tubes en general, en alguns casos actua com a instrument solista i disposa de parts d’un gran virtuosisme.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Badia, Miquel: Flexibilidad, vol. 1: ejercicios de mecanismo y técnica para el estudio del trombón de varas o de pistones, fiscorno bajo, bombardino y tuba, l’autor, Barcelona 1985