D’origen humil, fou gairebé autodidacte. Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot. El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808. A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres. El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus contemporanis. Dedicat gairebé exclusivament al gènere religiós, escriví una quarantena d’oratoris (Jerico, 1775; De filio prodigo, 1779; Bethulia liberata, 1790; Primum fatale homicidium, 1800, etc.), sis cantates (Giubilo celeste al giungervi della sant’anima, 1765; In coelo resplendent, 1785; Cantata duodecime, 1791; Nuptie Bachelis, 1790), trenta-sis motets, vuit misses i vint magníficats, entre altres obres.