Rebé la seva formació musical a Burgos, on, influït pel musicòleg Nemesio Otaño, s’interessà per la música popular espanyola. Fou director de la banda de l’exèrcit espanyol (1923-60) a Badajoz. El 1927 fundà el conservatori de música d’aquesta ciutat, del qual fou director i professor d’harmonia. Fou membre de nombroses institucions i societats musicals, com el Centro de Estudios Extremeños (1926-46) i l’Instituto Español de Musicología (1944). Dedicà gran part de la seva vida a compilar material folklòric en castellà. Les seves dues obres més importants són Cancionero popular de Extremadura i Cancionero taurino.