Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana (XV-XVI), en col·laboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament (1517-1582). El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona. S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa (1536), de Sant Pere de Terrassa (1540) i de Santa Maria de Daroca (1555). Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona (1567). Signà contracte amb el seu fill Antoni pel de Solsona (1567), que construí el jove Bordons juntament amb Perris Rabassa el 1569. Abans (1564), Antoni ja havia bastit el de Sant Joan de les Abadesses, i més tard (1593) feu el del Miracle. Paral·lelament a la tasca d’Antoni actuaren els seus fills Josep i Francesc. Antoni construí l’orgue de Sant Agustí de Barcelona (1571) amb Salvador Estada, el de Sant Pere de les Puelles (1576) amb Perris Rabassa, els de la seu de Perpinyà (1584) i de Sant Joan de Valls (1590), també amb Salvador Estada, i els nous instruments de Poblet (1591), Santa Maria de Mataró i Figueres el 1595. Juntament amb el seu germà Francesc, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1602). Francesc Bordons fabricà, entre d’altres, els orgues de Manresa (1616), Esparreguera (1627) i Sant Joan de Perpinyà (1624). El seu fill Francesc-Lluís (~ 1610-50) treballà en els del Sant Esperit de Terrassa (1630) i del Carme de Camprodon (1632), i reformà el de Montserrat.