Estudià composició a l’Escola Professional amb G. Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962. En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D. Šostakovič. Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística. En la Segona simfonia (Marina, 1965) usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista. De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ (1964). És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta a la seva mort, i d’uns quants concerts, dels quals cal esmentar, per la seva qualitat, el núm. 1 per a violí (1958, rev. 1964) i el núm. 2 per a piano més flauta (1972); igualment important és el seu ballet Els dotze (1963, basat en el poema d’A. Blok) i també els quartets i les sonates per a piano. El seu estil es mogué entre el neoclassicisme i el postromanticisme, però fidel a la línia de Šostakovič, malgrat estar obert a totes les innovacions modernes del llenguatge musical.