Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R. Glière. Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració. Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes (1935-38 i 1941-44). Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa. Entre els seus alumnes cal esmentar K.A. Karajev i V. Silvestrov. Tot i la influència d’A. Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm. 1 (1918), en el Trio amb piano núm. 1 (1922) ja es nota un estil més personal que eixampla la base harmònica cap a un ús de la tonalitat variable, vinculat al llenguatge musical de molts pobles eslaus, sempre present en la seva obra, com demostren el Concert eslau per a piano i orquestra (1953) i Slav’anskaja Suita ('Suite eslava', 1966). La seva òpera El cèrcol d’or explota els elements típics del cant i la dansa populars d’Ucraïna. No obstant això, sabé casar els trets específics eslaus amb les tècniques modernes amb un resultat expressiu d’una gran invenció melòdica. Les seves cantates i lieder també contribuïren a enaltir la música ucraïnesa. A part les cinc simfonies, cal destacar el conegut poema simfònic Gražina (1955) i diverses suites extretes d’obres escèniques o per al cinema, com la S’uita Tarasa Ševcenko ('Suite de Taras Xevtxenko', 1952).