branle
*

Música

Dansa popular d’origen francès, molt ballada a Europa fins al final del segle XVII.

Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França. Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic. La música podia ser cantada o instrumental. Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie (1588), en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme.