Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica. A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular (1934) i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius. Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic (1942). Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro. Les obres que més el feren destacar foren les de piano (Invocação, canto e dança, 1934) i els treballs corals (O canto absoluto, 1951). També compongué algunes peces per a orquestra (Momento eufòrico, 1951) i per a cambra i cançons per a cant i piano.