Inicià els estudis de cant als disset anys, amb I. Linden. Després d’haver viscut a Finlàndia durant un temps, tornà a Suècia el 1961 per reprendre la seva formació, que finalment acabà a Londres, on debutà el 1966. Posteriorment efectuà diverses gires pels països escandinaus i Alemanya, mentre realitzava les seves primeres gravacions radiofòniques. El 1968 debutà als EUA. Aviat s’imposà com una especialista en l’obra de J.S. Bach, de qui es convertí en intèrpret de referència. Entre el 1970 i el 1971 feu una extensa gira que la dugué als EUA, el Canadà, l’URSS, Austràlia i Israel.
Ha centrat el seu repertori en els recitals de lied i oratori, si bé, de manera escadussera, també s’ha presentat en funcions operístiques, com la Tetralogia wagneriana del Festival de Pasqua (Salzburg, 1973-74), que representà a París (1976) i a Nova York (1981), sempre en el paper d’Erda. Ha participat en nombrosos enregistraments, pels quals ha obtingut diversos premis.
A partir de la dècada de 1990, reduí progressivament la seva activitat escènica. Gran representant de la tradició contraltística escandinava, la seva figura continua essent especialment valorada per les interpretacions d’obres de G. Mahler, J.S. Bach, Händel, Beethoven i Verdi, així com per les seves aportacions a la valoració de la veu de contralt en el repertori concertístic europeu.