Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis. Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert. El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long. El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano. Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford. L’any 1970 fou convidat a Bonn per a tocar en el concert del bicentenari del naixement de L. van Beethoven. Ha intervingut en els festivals més prestigiosos i principalment s’ha dedicat a la música del Romanticisme.