En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta. El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàl·lica. Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses. L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla. De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata. F. Pedrell (Diccionario técnico de la música) n’atribueix la invenció a Guillaume, canonge d’Auxerre, cap a l’any 1590. S’utilitzà fins al segle XIX, sobretot en les bandes militars.
m
Música
Buccèn belga del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear