Si bé a l’origen s’aplicà al recurs expressiu d’aturar-se d’una manera còmica en el transcurs de la interpretació (aturada buffa), al llarg de la història, ha designat un estil musical divertit (stile buffo), el caràcter còmic dels arguments d’algunes òperes (opera buffa) o una tipologia en la veu de baix -viva i lluminosa, però amb menys extensió que un baix dramàtic-, adequada, entre d’altres, per a alguns personatges rossinians.
m
Música