En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta. El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàl·lica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument. Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló. En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons. Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals. La incorporació al principi del segle XIX de claus i després de pistons, li permeteren fer una escala cromàtica completa i actuar de solista en les primeres bandes de metalls. A la dècada dels anys 1850, famílies de bugles dissenyades segons el model dels saxhorns d’A. Sax s’incorporaren a les bandes de metall. Les tessitures més habituals eren les de soprano en mi♭2, contralt en si♭1, tenor en mi♭1 i baríton en si♭-1. El fiscorn de la cobla és un tipus de bugle.
m
Música
Bugle militar simple del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear