A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V. Horowitz. Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm. 2 de S. Rakhmaninov. El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus. L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica. Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic (S. Rakhmaninov, F. Chopin, I. Albéniz i A. Prokof’ev). És autor de balades i composicions populars.
L’any 1967 descobrí al castell de Thoiry (França) els manuscrits de dos valsos de Chopin, i el 1973, dues noves versions de les mateixes obres a la Universitat de Yale.
El 1996 tornà als estudis de gravació, que havia abandonat des del 1954, per enregistrar un disc amb peces de F. Chopin. Fou el primer nord-americà guardonat amb el Gran Prix du Disque. És autor també, juntament amb la seva esposa, Maria Cooper Janis, de la seva autobiografia: Chopin and Beyond: My Extraordinary Life in Music and the Paranormal.