El seu nom autèntic era Gaetano Majorano; tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli. Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro, de D.N. Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit. El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats italianes. El 1738 viatjà a Londres, on cantà a les òperes Faramondo i Serse, de G.F. Händel, i l’any següent es desplaçà a Madrid i intervingué en Farnace, de F. Corselli (o Courcelle), en el marc de les funcions que organitzava Farinelli per al rei Felip V. Entre el 1753 i el 1755 estigué al servei de les corts reials de París i de Lisboa i, uns quants anys més tard, cap a l’edat de seixanta-cinc anys, es retirà amb una fortuna considerable, cosa que li permeté comprar un ducat. A partir d’aleshores només actuà esporàdicament. Es caracteritzà pel seu caràcter orgullós, despòtic i, fins i tot, violent, però fou reconegut com un dels millors cantants del seu temps, superat només per Farinelli.