caixa d’expressió

o caixa expressiva
f
Música

En l’orgue, caixa acústicament estanca que amorteix el so dels tubs de tot el cos d’instrument situat en el seu interior.

Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha col·locades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler. La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so. Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà. El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669. Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la desenvolupà notablement en l’orgue romàntic simfònic (mitjan segle XIX).