Nasqué en una família de músics. El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música. Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant. El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant. Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista. Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb A.F. Marmontel. Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor. Esdevingué una figura important en la vida musical quebequesa. Fou president de l’Associació Nacional de Professors de Música i promocionà els compositors joves. El seu fracàs en l’intent de crear un conservatori al Quebec i les dificultats econòmiques el portaren a establir-se a Boston el 1885. Entre les seves obres cal destacar les òperes The Widow (1882) i Tiq, or Settled at Last (1883). És, a més, el compositor de l’himne nacional canadenc.