Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics. Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics. Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors. D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic. Cap a la fi del segle XII i durant el segle XIII començaren a aparèixer escriptors de formació literària culta que refongueren els vells temes i començaren a signar els poemes. A partir d’aquest moment, el gènere s’anà convertint en un tipus de literatura destinat a la lectura, i els poemes començaren a ser transcrits en luxosos manuscrits. Al segle XV, les cançons de gesta, prosificades i llargament difoses gràcies a l’aparició de la impremta, esdevingueren històries similars als llibres d’aventures, i així perduraren fins al segle XIX.
Pel que fa a la llengua en què foren creades, se n’han conservat en llengua francesa, en provençal, en francoitalià i en castellà. Es coneixen més d’un centenar de cançons en francès (chanson de geste), dividides en tres grups temàtics: el de Carlemany (Chanson de Roland), el de Guillaume, vinculat al llinatge de Guillem de Tolosa (Chanson de Guillelme), i el grup protagonitzat per vassalls rebels a la monarquia, com ara Raoul de Cambrai o Ogier le Danois. En provençal destaquen Ronsasvals i Rollan a Saragossa. Al nord d’Itàlia els joglars desenvoluparen una llengua intermèdia, denominada francoitalià, que aviat els mateixos italians utilitzaren per a compondre les cançons de gesta (Entrée d’Espagne). En castellà cal citar el Cantar de Mio Cid. Si bé gran part de l’epopeia en aquesta llengua s’ha perdut, s’ha conservat prosificada en cròniques que, com en el cas del Cantar de los infantes de Salas, permeten reconstruir les cançons originals.
Pel que fa a la producció en llengua catalana, les investigacions més recents han demostrat que és infundada la suposició d’existència de cançons de gesta prosificades en el Llibre dels feits de Jaume I, en el Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot o en la Crònica de Ramon Muntaner.